|
de nidore ‘estida. vestida de inocencia. vestita di candore. E
che a piseddu l’amesi.
Y la amé como un niño. E l’amai come un bimbo. Pustis a si coberrer pensesit Luego se fue vistiendo Pensò poi di coprirsi cun bestes isconnottas. de no sé qué ropaies. di non so quali vesti. E
uncu li ponzesi, gai e tottu.
Y la fui odiando, sin saberlo. E provai avversione, semplicemente. Si
fattesit reina
Llego a ser una reina, Si fece regina de
tresoros pomposa…
fastuosa de tesoros…
fastosa di tesori… Ahi
margura felosa e chen’indittu!
Qué iracundia de yel y sin sentido! Che amarezza, biliosa
e senza senso! …..Ma
lesit a s’ispozare.…
...Mas se fue desnudando…
...Cominciò a spogliarsi. E
deo a li risittare.
Y yo la sonreía. Ed io a sorriderle
con sarcasmo!
Cun
sa tunichedda abbarresit
Se quedó con la túnica
Rimase con la tunica de
sa nidesa sua antigòria.
de su inocencia antigua.
della sua antica
innocenza. E
li crettei, galu una ‘ia.
Creí de nuevo en ella.
E credetti ancora in
lei. Su
‘elu si nd’’oghesit
Y se quitó la túnica,
Si tolse i veli e
nuda si mi mustresit, nuda...
y apareció desnuda toda… e nuda mi
apparve…, nuda! Dillìriu
‘e sa vida mia…..
Oh pasión de mi vida, poesía... Delirio della mia
vita… nuda
poesia, pro a sempre mia!
desnuda, mía para siempre! nuda poesia, per sempre mia!
|